La Societat Catalana de Sociolingüística celebra enguany el 40è aniversari del que es considera el seu acte fundacional, que fou la presentació del Grup Català de Sociolingüística al VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto a l’agost de 1974.

Aquest grup constituí l’avantguarda de la introducció de la sociolingüística als països de parla catalana en un moment de canvi polític i en el context de les mobilitzacions de l’Assemblea de Catalunya i del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). El 2004 es convertí en l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC), que més tard canviaria el seu nom a “Societat Catalana de Sociolingüística” en integrar-se a l’IEC.

Entre els seus membres fundadors s’hi compten Lluís Vicent Aracil, Antoni Maria Badia i Margarit, Francesc Vallverdú, Joaquim Torres, Joan Martí, Jordi Carbonell, Aina Moll, Gentil Puig, Vicent Pitarch i Modest Reixach. També hi han estat vinculats al llarg dels anys molts altres membres de la Secció Filològica de l’IEC, com Isidor Marí, Joan Albert Argenter, Miquel-Àngel Pradilla i Lluís B. Polanco, així com estudiosos rellevants com Joan Fuster, Amparo Tusón i Helena Calsamiglia. Antoni Maria Badia i Margarit en fou el primer president del grup i posteriorment ho han estat els sociolingüistes Francesc Vallverdú, Emili Boix, Joaquim Torres i, actualment des del 2013, Joan Pujolar.

A la SOCS s’hi han anat incorporant les successives generacions de sociolingüistes de totes les orientacions: antropològica, variacionista, sociològica, educativa, de planificació, de ciència política i de psicologia social. Per bé que ha estat principalment una societat científica, s’ha distingit pel seu contacte continuat amb moviments socials i polítics. Ha fornit la base intel·lectual per a la concepció de les polítiques lingüístiques als països de parla catalana, i ha mantingut també un contacte constant amb l’activisme i el voluntariat lingüístic.

 ACTES AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL 40è ANIVERSARI

 

Facebooktwittergoogle_plusredditlinkedinmail