La Societat Catalana de Sociolingüística celebra enguany el 40è aniversari del que es considera el seu acte fundacional, que fou la presentació del Grup Català de Sociolingüística al VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto a l’agost de 1974. Amb aquest acte del 27 de març de 2014 es va iniciar la commemoració, que inclou diverses jornades fins al mes de novembre del mateix any.
L’acte comptà amb la participació de Joandomènec Ros, president de l’IEC, Ester Franquesa, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Joan Pujolar, actual president de la SOCS i els expresidents Joaquim Torres i Emili Boix, que van cloure l’acte amb una reflexió sobre la història de la SOCS, el procés de consolidació de la sociolingüística dins la universitat catalana i els reptes de present i de futur de la pròpia disciplina.
Trobareu l’enregistrament que mostra aquest acte sencer en el vídeo d’aquest enllaç:
1. Text del parlament de Joan Pujolar, president de la SOCS
Benvolgut president de l’IEC, Directora General, president i expresidents de la SF, expresidents de la socs, col•legues i amics.
Us agraeixo molt, en nom dels socis de la SOCS, que ens hagueu volgut acompanyar en aquest acte amb què iniciem la commemoració del 40è aniversari de la constitució del GCS, el col•lectiu que va fundar la nostra associació. Abans que res però m’agradaria saludar molt especialment l’amic Francesc Vallverdú, que amb permís d’Internet ens hauria d’estar escoltant des de casa seva, quan hauria volgut compartir aquest moment amb nosaltres. En Francesc ha estat una de les ànimes de la SOCS durant tota la seva trajectòria, i no és la primera vegada que hi és més en ànima que en cos, ja que no va poder ser tampoc a la reunió de Prada i al Col•loqui de Toronto, aquell cop degut a les dificultats que posava el règim franquista; i aquest cop per un problema de salut empipador i inoportú, però afortunadament tractable. Salut doncs, Francesc, ara més que mai. També és molt oportú que ens acompanyi avui l’Ester Franquesa, D.G. i també sòcia, que en certa manera representa la continuïtat del compromís comú amb el procés de normalització del català ja des dels seus inicis quan l’Aina Moll, una de les nostres fundadores, fou la primera D. G. de PL. I no cal dir que els agraïm la participació entusiasta en la producció d’aquest vídeo que hem vist, i que ens serà molt útil per a difondre la societat per Internet.
La presència de la DG també expressa una dimensió important d’aquesta commemoració, ja que jo crec que no hem de celebrar estrictament els 40 anys de l’associació, sinó més àmpliament els 40 anys de la sociolingüística a casa nostra. 40 anys de moltes persones i col•lectius que han treballat per comprendre la complexa realitat lingüística dels territoris de parla catalana, des del govern, des de la societat civil, des dels ajuntament i diputacions, des de les empreses, des dels partits polítics i des de les universitats. De fet, actualment, només una petita part de tot el que es fa en sociolingüística a casa nostra deriva directament de l’activitat de la SOCS. Només cal recordar la feina duta a terme per la Xarxa Cruscat, l’ens associat a l’IEC que fa el seguiment de la situació i l’evolució de l’ús del català arreu dels Països Catalans. També es pot esmentar l’excel•lent trajectòria de la revista de Llengua i Dret publicada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. I ja no diem tots els grups, projectes de recerca i seminaris organitzats per les universitats catalanes i sovint per entitats de catalanística a l’estranger. Potser sí que encara la majoria dels participants en aquestes iniciatives són socis de la SOCS; però en tot cas crec que seria més apropiat commemorar aquest aniversari com una celebració de tots plegats i no només de la Societat en particular.
Els actes que us proposem de dur a terme amb motiu d’aquest aniversari han volgut tenir aquest component de reflexió acadèmica i sobre la disciplina. De fet, esperem que altres actors i companys es prestin a fer la seva aportació afegida als modestos actes que la junta de la SOCS s’ha vist en cor d’organitzar. Així, nosaltres hem proposat un repàs a les tres orientacions que han predominat fins ara en sociolingüística: l’antropològica, la demolingüística i la jurídica. Però els del ram ja sabem que hi ha moltes més sociolingüístiques que potser hauríem d’ajudar en el futur a guanyar projecció. Avui en Joaquim Torres i l’Emili Boix ens faran una mica de repàs històric i estat de la qüestió sobre la disciplina a casa nostra. I a finals d’any hem invitat en Xavier Vila i l’Isidor Marí a reflexionar sobre com ha evolucionat el pensament sociolingüístic a casa nostra i quines perspectives de futur es poden endevinar.
Personalment, jo intueixo que aquest ha de ser el rol principal de la SOCS, això és, crear espais per a la reflexió general sobre la disciplina, i no necessàriament aspirar a exercir funcions concretes que en molts casos altres grups i col•lectius ja poden exercir per pròpia iniciativa. En aquest sentit, ha estat molt important que ens acollís l’IEC en aquesta darrera fase, ja que això ha permès no només superar les limitacions d’un col•lectiu que havia de funcionar en tota la seva estructura en base a treball voluntari, sinó també entrar en una dinàmica de millora en molts aspectes, com és per exemple la gestió de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, que està entrant poc a poc en els nous circuits d’indexació i avaluació de la qualitat acadèmica. La globalització del camp científic és, en aquest sentit, un condicionant que ens seria difícil d’afrontar sense el suport de l’IEC, que és el context ideal per crear i mantenir espais d’activitat i de debat acadèmic d’àmbit català i en llengua catalana. La globalització també està canviant ràpidament la pròpia realitat lingüística que ens pertoca d’estudiar, i d’això la DG també n’és inevitablement conscient. Si abans parlàvem de bilingüisme o de la dicotomia entre territorialitat i personalitat, ara parlem cada cop més de multilingüisme, mobilitats i complexitat. En tot cas, el suport de l’IEC ens dóna una base més sòlida per afrontar aquest repte de construir una perspectiva catalana sobre el multilingüisme de la mateixa manera que els creadors del GCS van saber construir una perspectiva específicament catalana sobre la sociolingüística del moment.
Moltes gràcies.
