22/10/2015. València, Octubre CCC. CONFERÈNCIA "En els inicis de la Sociolingüística Valenciana: impacte i pervivència de l'obra de R.L.Ninyoles i L.V.Aracil", a càrrec de Raquel Casesnoves (IULA-UPF) i Amadeu Viana (Univ.Lleida), presentades per Joan Pujolar (president Societat Catalana de Sociolingüística). FOTO: PRATS i CAMPS

Fotos: Prats i Camps

22/10/2015. València, Octubre CCC. CONFERÈNCIA "En els inicis de la Sociolingüística Valenciana: impacte i pervivència de l'obra de R.L.Ninyoles i L.V.Aracil", a càrrec de Raquel Casesnoves (IULA-UPF) i Amadeu Viana (Univ.Lleida), presentades per Joan Pujolar (president Societat Catalana de Sociolingüística). FOTO: PRATS i CAMPS

Fotos: Prats i Camps

La sala d’Actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València es va omplir de gent desitjosa de fer un repàs valoratiu a les importants contribucions d’intel·lectuals valencians a la sociolingüística, i en especial les obres d’Aracil i Ninyoles. L’acte tingué lloc el dijous 22 d’octubre de 2015 a les 19h. Després d’una breu presentació de Joan Pujolar, president de la SOCS, Raquel Casesnoves (IULA-Universitat Pompeu Fabra) i Amadeu Viana (Universitat de Lleida) proposaren un perfil biogràfic dels dos sociolingüistes des dels anys 60 i n’assenyalaren les idees principals i els debats que han generat al llarg dels anys. La conferència adoptà un format molt dinàmic i, gràcies a les aportacions de membres del públic, esdevingué a voltes un esdeveniment participat a moltes bandes.

El contingut de l’acte es pot reproduir en àudio en el següent enllaç:

Els anys 60 del segle XX van presenciar el naixement i l’eclosió de la moderna sociolingüística, amb perspectiva científica, tant als Estats Units com a Europa. Als territoris de llengua catalana, dos joves valencians, Lluís V. Aracil i Rafael Ll. Ninyoles van llavors sacsejar la percepció i les metodologies d’anàlisi de la realitat social amb noves eines conceptuals i una amplitud de referències i de perspectiva que qüestionaven els esquemes de la tradició local, tant a Catalunya com al País Valencià. Les seues idees, i de vegades propostes, van tenir també un fort ressò internacional i continuen sent un punt de referència inevitable. A hores d’ara, i amb la perspectiva de mig segle, vam voler debatre quines van ser les seues aportacions més decisives, quines poden haver caducat i quines tenen encara vigència per a comprendre, o transformar, el món de principis del segle XXI. El Grup Català de Sociolingüística, creat l’any 1974, va constituir el primer nucli d’estudiosos d’aquesta disciplina a l’àrea catalanòfona, i va comptar, en les primeres etapes, amb la participació activa de L.V. Aracil. L’actual Societat Catalana de Sociolingüística, continuadora d’aquest Grup, ha volgut, en el 40 aniversari de la fundació, contribuir al coneixement i la valoració de les aportacions crucials d’aquests dos importants sociòlegs del llenguatge.

Dijous, 16 d’octubre a les 19:00, Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, al carrer de Carme 47 de Barcelona.

               469348986_640         duarte01.jpg_1597595605

Quan es parla de sociolingüística catalana, normalment es pensa en facultats de lletres; però també és bo recordar que la política lingüística als països de parla catalana ha portat a consolidar una tradició d’estudis jurídics, de planificació lingüística i de fixació del llenguatge jurídic i administratiu amb una incidència internacional ben notable, en la qual han treballat nombrosos especialistes tant des de la universitat com des de l’advocacia o el notariat. En aquest col·loqui, Antoni Milian Massana (UAB) i Carles Duarte i Montserrat ens parlaran de com s’iniciaren aquests estudis i com es creà el seu màxim òrgan de difusió: la coneguda Revista de Llengua i Dret. Des d’aquesta revista publicada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, s’ha marcat escola en matèria d’establiment i modernització del llenguatge jurídic català i també s’hi han anat desenvolupant les nocions que han marcat jurisprudència en matèria d’usos oficials i drets lingüístics.

Modera:           Joan Albert Argenter i Giralt (Universitat Autònoma de Barcelona)

Intervé:           Antoni Milian i Massana (Universitat Autònoma de Barcelona)

Intervé:           Carles Duarte i Montserrat (Escriptor i fundador de la Revista de Llengua i Dret)

Dijous, 5 de juny a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (c. Carme 47 de Barcelona).

Joaquim Torres

Natxo Sorolla

 

 

 

 

 

 

 

Des de la implantació de la democràcia i del nou estatut d’autonomia, el desplegament de les polítiques de normalització lingüística ha requerit el seguiment dels usos lingüístics a Catalunya des d’una perspectiva demogràfica. El malaguanyat Modest Reixach i el company Joaquim Torres, expresident de la SOCS, han estat participants destacats en l’anàlisi demolingüística durant tots aquests anys. Joaquim Torres i Natxo Sorolla ens ho van explicar en una conferència presentada pel també demolingüista Albert Fabà.

Presentació de Natxo Sorolla

Presentació de Joaquim Torres

 

 

Dijous, 8 de maig a les 19:00, Sala Puig i Cadafalch

En el segon acte de commemoració del 40è aniversari del Grup Català de Sociolingüística, les nostres col·legues Luci Nussbaum, Helena Calsamiglia i Amparo Tusón van repassar la trajectòria de la sociolingüística d’orientació antropològica i interaccional a casa nostra. L’acte tingué un format tipus entrevista conduït per Joan Pujolar. Podeu escoltar-lo en àudio en el següent enllaç.

20140508_190700

 

Amparo Tusón i Helena Calsamiglia explicaren com, a partir de la seva estada a la Universitat de Berkeley, participaren en el naixement de la Sociolingüística interaccional principalment de la mà de John Gumperz, i en un entorn sovintejat per investigadors de referència com Dell Hymes, Joshua Fishman, John Searle, William Labov, Robin Lakoff o Charles Ferguson; i també acompanyades per les joves estudiants Susan Gal, Monica Heller, Kathryn Woolard, Bambi Schiefelin o Deborah Tannen. Amb Luci Nussbaum, parlàrem de com molts sociolingüistes es van decantar per l’etnografia des d’una recerca aplicada a l’ensenyament de llengües i, després, per entendre la incorporació a un sistema educatiu ja estabilitzat d’alumat d’horitzons sociolingüístics diversos.

La Societat Catalana de Sociolingüística celebra enguany el 40è aniversari del que es considera el seu acte fundacional, que fou la presentació del Grup Català de Sociolingüística al VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto a l’agost de 1974.  Amb aquest acte del 27 de març de 2014 es va iniciar la commemoració, que inclou diverses jornades fins al mes de novembre del mateix any.

L’acte comptà amb la participació de Joandomènec Ros, president de l’IEC, Ester Franquesa, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Joan Pujolar, actual president de la SOCS i els expresidents Joaquim Torres i Emili Boix, que van cloure l’acte amb una reflexió sobre la història de la SOCS, el procés de consolidació de la sociolingüística dins la universitat catalana i els reptes de present i de futur de la pròpia disciplina.

Trobareu l’enregistrament que mostra aquest acte sencer en el vídeo d’aquest enllaç:

Enregistrament de l'acte de commemoració del 40è aniversari de la SOCS

1. Text del parlament de Joan Pujolar, president de la SOCS

Benvolgut president de l’IEC, Directora General, president i expresidents de la SF, expresidents de la socs, col•legues i amics.

Us agraeixo molt, en nom dels socis de la SOCS, que ens hagueu volgut acompanyar en aquest acte amb què iniciem la commemoració del 40è aniversari de la constitució del GCS, el col•lectiu que va fundar la nostra associació. Abans que res però m’agradaria saludar molt especialment l’amic Francesc Vallverdú, que amb permís d’Internet ens hauria d’estar escoltant des de casa seva, quan hauria volgut compartir aquest moment amb nosaltres. En Francesc ha estat una de les ànimes de la SOCS durant tota la seva trajectòria, i no és la primera vegada que hi és més en ànima que en cos, ja que no va poder ser tampoc a la reunió de Prada i al Col•loqui de Toronto, aquell cop degut a les dificultats que posava el règim franquista; i aquest cop per un problema de salut empipador i inoportú, però afortunadament tractable. Salut doncs, Francesc, ara més que mai. També és molt oportú que ens acompanyi avui l’Ester Franquesa, D.G. i també sòcia, que en certa manera representa la continuïtat del compromís comú amb el procés de normalització del català ja des dels seus inicis quan l’Aina Moll, una de les nostres fundadores, fou la primera D. G. de PL. I no cal dir que els agraïm la participació entusiasta en la producció d’aquest vídeo que hem vist, i que ens serà molt útil per a difondre la societat per Internet.

La presència de la DG també expressa una dimensió important d’aquesta commemoració, ja que jo crec que no hem de celebrar estrictament els 40 anys de l’associació, sinó més àmpliament els 40 anys de la sociolingüística a casa nostra. 40 anys de moltes persones i col•lectius que han treballat per comprendre la complexa realitat lingüística dels territoris de parla catalana, des del govern, des de la societat civil, des dels ajuntament i diputacions, des de les empreses, des dels partits polítics i des de les universitats. De fet, actualment, només una petita part de tot el que es fa en sociolingüística a casa nostra deriva directament de l’activitat de la SOCS. Només cal recordar la feina duta a terme per la Xarxa Cruscat, l’ens associat a l’IEC que fa el seguiment de la situació i l’evolució de l’ús del català arreu dels Països Catalans. També es pot esmentar l’excel•lent trajectòria de la revista de Llengua i Dret publicada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. I ja no diem tots els grups, projectes de recerca i seminaris organitzats per les universitats catalanes i sovint per entitats de catalanística a l’estranger. Potser sí que encara la majoria dels participants en aquestes iniciatives són socis de la SOCS; però en tot cas crec que seria més apropiat commemorar aquest aniversari com una celebració de tots plegats i no només de la Societat en particular.

Els actes que us proposem de dur a terme amb motiu d’aquest aniversari han volgut tenir aquest component de reflexió acadèmica i sobre la disciplina. De fet, esperem que altres actors i companys es prestin a fer la seva aportació afegida als modestos actes que la junta de la SOCS s’ha vist en cor d’organitzar. Així, nosaltres hem proposat un repàs a les tres orientacions que han predominat fins ara en sociolingüística: l’antropològica, la demolingüística i la jurídica. Però els del ram ja sabem que hi ha moltes més sociolingüístiques que potser hauríem d’ajudar en el futur a guanyar projecció. Avui en Joaquim Torres i l’Emili Boix ens faran una mica de repàs històric i estat de la qüestió sobre la disciplina a casa nostra. I a finals d’any hem invitat en Xavier Vila i l’Isidor Marí a reflexionar sobre com ha evolucionat el pensament sociolingüístic a casa nostra i quines perspectives de futur es poden endevinar.
Personalment, jo intueixo que aquest ha de ser el rol principal de la SOCS, això és, crear espais per a la reflexió general sobre la disciplina, i no necessàriament aspirar a exercir funcions concretes que en molts casos altres grups i col•lectius ja poden exercir per pròpia iniciativa. En aquest sentit, ha estat molt important que ens acollís l’IEC en aquesta darrera fase, ja que això ha permès no només superar les limitacions d’un col•lectiu que havia de funcionar en tota la seva estructura en base a treball voluntari, sinó també entrar en una dinàmica de millora en molts aspectes, com és per exemple la gestió de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, que està entrant poc a poc en els nous circuits d’indexació i avaluació de la qualitat acadèmica. La globalització del camp científic és, en aquest sentit, un condicionant que ens seria difícil d’afrontar sense el suport de l’IEC, que és el context ideal per crear i mantenir espais d’activitat i de debat acadèmic d’àmbit català i en llengua catalana. La globalització també està canviant ràpidament la pròpia realitat lingüística que ens pertoca d’estudiar, i d’això la DG també n’és inevitablement conscient. Si abans parlàvem de bilingüisme o de la dicotomia entre territorialitat i personalitat, ara parlem cada cop més de multilingüisme, mobilitats i complexitat. En tot cas, el suport de l’IEC ens dóna una base més sòlida per afrontar aquest repte de construir una perspectiva catalana sobre el multilingüisme de la mateixa manera que els creadors del GCS van saber construir una perspectiva específicament catalana sobre la sociolingüística del moment.

Moltes gràcies.

logotip

facebooktwittergoogle_plusredditlinkedinmail