Fotos: Prats i Camps

Fotos: Prats i Camps

La sala d’Actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València es va omplir de gent desitjosa de fer un repàs valoratiu a les importants contribucions d’intel·lectuals valencians a la sociolingüística, i en especial les obres d’Aracil i Ninyoles. L’acte tingué lloc el dijous 22 d’octubre de 2015 a les 19h. Després d’una breu presentació de Joan Pujolar, president de la SOCS, Raquel Casesnoves (IULA-Universitat Pompeu Fabra) i Amadeu Viana (Universitat de Lleida) proposaren un perfil biogràfic dels dos sociolingüistes des dels anys 60 i n’assenyalaren les idees principals i els debats que han generat al llarg dels anys. La conferència adoptà un format molt dinàmic i, gràcies a les aportacions de membres del públic, esdevingué a voltes un esdeveniment participat a moltes bandes.

El contingut de l’acte es pot reproduir en àudio en el següent enllaç:

Els anys 60 del segle XX van presenciar el naixement i l’eclosió de la moderna sociolingüística, amb perspectiva científica, tant als Estats Units com a Europa. Als territoris de llengua catalana, dos joves valencians, Lluís V. Aracil i Rafael Ll. Ninyoles van llavors sacsejar la percepció i les metodologies d’anàlisi de la realitat social amb noves eines conceptuals i una amplitud de referències i de perspectiva que qüestionaven els esquemes de la tradició local, tant a Catalunya com al País Valencià. Les seues idees, i de vegades propostes, van tenir també un fort ressò internacional i continuen sent un punt de referència inevitable. A hores d’ara, i amb la perspectiva de mig segle, vam voler debatre quines van ser les seues aportacions més decisives, quines poden haver caducat i quines tenen encara vigència per a comprendre, o transformar, el món de principis del segle XXI. El Grup Català de Sociolingüística, creat l’any 1974, va constituir el primer nucli d’estudiosos d’aquesta disciplina a l’àrea catalanòfona, i va comptar, en les primeres etapes, amb la participació activa de L.V. Aracil. L’actual Societat Catalana de Sociolingüística, continuadora d’aquest Grup, ha volgut, en el 40 aniversari de la fundació, contribuir al coneixement i la valoració de les aportacions crucials d’aquests dos importants sociòlegs del llenguatge.

Reprenent el cicle d’història de la sociolingüística als països de parla catalana, avui fem un repàs a la rica tradició d’estudis jurídics sobre temes lingüístics, qüestions de drets lingüístics i desenvolupament de llenguatge jurídic català.

Dijous, 16 d’octubre a les 19:00, Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, al carrer de Carme 47 de Barcelona.

Quan es parla de sociolingüística catalana, normalment es pensa en facultats de lletres; però també és bo recordar que la política lingüística als països de parla catalana ha portat a consolidar una tradició d’estudis jurídics, de planificació lingüística i de fixació del llenguatge jurídic i administratiu amb una incidència internacional ben notable, en la qual han treballat nombrosos especialistes tant des de la universitat com des de l’advocacia o el notariat. En aquest col·loqui, Antoni Milian Massana (UAB) i Carles Duarte i Montserrat ens parlaran de com s’iniciaren aquests estudis i com es creà el seu màxim òrgan de difusió: la coneguda Revista de Llengua i Dret. Des d’aquesta revista publicada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, s’ha marcat escola en matèria d’establiment i modernització del llenguatge jurídic català i també s’hi han anat desenvolupant les nocions que han marcat jurisprudència en matèria d’usos oficials i drets lingüístics.

Modera:           Joan Albert Argenter i Giralt (Universitat Autònoma de Barcelona)

Intervé:           Antoni Milian i Massana (Universitat Autònoma de Barcelona)

Intervé:           Carles Duarte i Montserrat (Escriptor i fundador de la Revista de Llengua i Dret)

Dijous, 5 de juny a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (c. Carme 47 de Barcelona).

Joaquim Torres

Natxo Sorolla

Des de la implantació de la democràcia i del nou estatut d’autonomia, el desplegament de les polítiques de normalització lingüística ha requerit el seguiment dels usos lingüístics a Catalunya des d’una perspectiva demogràfica. El malaguanyat Modest Reixach i el company Joaquim Torres, expresident de la SOCS, han estat participants destacats en l’anàlisi demolingüística durant tots aquests anys. Joaquim Torres i Natxo Sorolla ens ho van explicar en una conferència presentada pel també demolingüista Albert Fabà.

Presentació de Natxo Sorolla

Presentació de Joaquim Torres

Dijous, 8 de maig a les 19:00, Sala Puig i Cadafalch

En el segon acte de commemoració del 40è aniversari del Grup Català de Sociolingüística, les nostres col·legues Luci Nussbaum, Helena Calsamiglia i Amparo Tusón van repassar la trajectòria de la sociolingüística d’orientació antropològica i interaccional a casa nostra. L’acte tingué un format tipus entrevista conduït per Joan Pujolar. Podeu escoltar-lo en àudio en el següent enllaç.

Amparo Tusón i Helena Calsamiglia explicaren com, a partir de la seva estada a la Universitat de Berkeley, participaren en el naixement de la Sociolingüística interaccional principalment de la mà de John Gumperz, i en un entorn sovintejat per investigadors de referència com Dell Hymes, Joshua Fishman, John Searle, William Labov, Robin Lakoff o Charles Ferguson; i també acompanyades per les joves estudiants Susan Gal, Monica Heller, Kathryn Woolard, Bambi Schiefelin o Deborah Tannen. Amb Luci Nussbaum, parlàrem de com molts sociolingüistes es van decantar per l’etnografia des d’una recerca aplicada a l’ensenyament de llengües i, després, per entendre la incorporació a un sistema educatiu ja estabilitzat d’alumat d’horitzons sociolingüístics diversos.